dilluns, 1 d’octubre de 2018

Les biblioteques recomanem...









És molt possible que la lectura d’aquesta novel·la us sorprengui. D’entrada, no s’assembla a res que pugueu conèixer prèviament. És un interessant punt d’inflexió en la trajectòria de la seva autora. 

La Rosa Ribas, filòloga de formació, i amb experiència docent, ve publicant des del 2006 diferents obres, com alguna novel·la històrica i unes quantes del gènere negre, algunes en col·laboració. Amb La luna en las minas, se’ns fa ben palesa la seva versatilitat com a escriptora. Perquè a l’originalitat del seu argument, s’uneix el fet d’ambientar-lo en un fet històric concret, com és el de l’emigració massiva dels treballadors espanyols a Alemanya cap a les dècades dels 50/60. I és en aquest escenari, on l’autora ens presenta un element propi de la ficció fantàstica, com és la figura del protagonista, un noi nascut sota la maledicció de la licantropia. 

La novel·la és doncs, el relat de com en Ximo lluita contra aquesta condició prèvia de sí mateix, que òbviament, l’allunya del gènere humà. Se’ns planteja així una interessant reflexió: Com, des de la pròpia consciència, es pot oposar resistència per a tal de superar un destí prefixat. La conclusió és esperançadora: Sempre serem lliures de decidir el nostre futur. Així que tenim entre les mans una novel·la que contra les inicials aparences, és ben lluminosa. Molt ben escrita, amb domini del llenguatge, i amb uns personatges fermes i determinats, destacant d’entre tots, el de l’àvia del protagonista.   En definitiva, és un d’aquells llibres agradosos de llegir, que sens dubte recordarem llargament en la nostra memòria lectora. 

Des d’aquí, recomanem ferventment la seva lectura, amb la plena convicció que no us decebrà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada