dilluns, 13 de novembre de 2017

Les @bibsmir recomanen



El llibre que avui us presentem és una novel·la francesa de títol certament curiós: No i jo. L’ha escrita Delphine de Vigan, una autora jove, ciutadana parisenca, que ens fa en aquest llibre una mena de semblança dels ambients d’aquest ciutat a partir d’uns personatges ben peculiars.

La novel·la, escrita en primera persona, està narrada per la Lou, una noieta de tretze anys, “gairebé catorze”. És filla única, amb una mare depressiva i un pare un tant abúlic, i pel seu coeficient d’intel·ligència, és una persona superdotada. Alhora és tímida i somniadora, i per tant, introvertida. A l’Institut, va a una classe amb companys més grans que ella, que o la ignoren o li fan la guitza. Amb aquests elements, la Lou és definitivament un esperit solitari. Devora les enciclopèdies, li agrada col·leccionar paraules, i també somia amb un petó. També li plau observar el moviment ferroviari i la munió de gent que va i que ve pels volts de l’Estació d’Austerlitz, una de les més importants de París...

És allà on un dia coneixerà la Nolwen, “No” pels íntims, que és també, d’una manera molt diferent, un altre esperit solitari. La No és una noia de 18 anys, de conducta nòmada, és una persona sense sostre. Aquest personatge vol ser també com un toc d’atenció al cada cop més creixent nombre de dones en aquesta situació, i dones molt joves.

Passat el primer moment, la Lou i la No, es reconeixen mútuament com a dues persones desvalgudes, excloses del seu entorn, i es fan amigues. I la Lou, decideix treballar el tema de les dones sense sostre en un treball del Institut, que és tot un repte per a ella, ja que ho haurà de defensar davant el professor i els companys, ella que és tan tímida. I no solament, això, es proposa també de salvar la No d’aquella situació, donar-li un sostre una família. Això li representarà una aventura personal de gran envergadura, que durà a terme amb gran empeny, contra el destí i contra tothom.

És una novel·la d’iniciació, d’aprenentatge de la vida, sobre la misèria actual, que barreja la duresa de la vida al carrer amb la tendresa i els somnis de la pubertat. I tot això, ambientat en un París molt allunyat de la visió turística o de la imatge amable de pel·lícules com Amélie. És, més aviat una altra versió més agredolça, però sens dubte, amb més elements reals tot i que sigui una història de ficció.

Per tot plegat, pensem que aquesta novel·la us pot agradar a més d’un de vosaltres, de la mateixa manera que ha robat el cor a nombrosos lectors a França. Us convidem a llegir-la, a assaborir-la, i a reflexionar un tant en tot allò que se’ns explica. N’estem segurs que us pot agradar molt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada