dilluns, 27 de febrer de 2017

Les @bibsmir recomanen



El futur immediat és el nou any que aviat començarà, però el més llunyà és el que constitueix la matèria preferent de les obres de ciència ficció. D’aquesta matèria és el llibre que avui us presentem: Una novel·la de ciència ficció, que sembla prou sucosa per a recomanar-la. Es titula L’any del diluvi, i l’ha escrita la Margaret Atwood. És una escriptora canadenca molt reconeguda, nascuda a Ottawa el 1939. Té ja una llarga trajectòria al darrere amb una producció literària que aplega tant ficció, poesia i assajos crítics, publicats a una quarantena de països. Ha estat mereixedora de diversos guardons com el Booker. I recentment, el 2008, se li va concedir el Premio Príncipe de Asturias de las Letras. És també una persona molt activa en militància pacifista i mediambiental.

El llibre en qüestió, L’any del diluvi, és una novel·la d’anticipació especulativa on presenta una visió postapocalíptica del món després d’una catàstrofe global. La qual s’ha produït fatalment perquè la humanitat ha alterat el medi ambient anant cap a l’autodestrucció. Així, a partir del descontrolat abús de les indústries farmacèutiques, i amb la negativa acció dels poders polítics i econòmics que defugen els postulats ecologistes, s’arriba a una catàstrofe de dimensió planetària.

La novel·la està narrada des del punt de vista de dues dones, supervivents del desastre. És de fet la història de com, en un món sumit en la decadència moral, que es debat entre sectes i religions, aquestes dones emprenen una nova vida, deixant tot això enrera...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada