dilluns, 13 de febrer de 2017

Les @bibsmir recomanen


El llibre que avui et presentem és una novel·la amb un inequívoc sabor “brittish” al llarg de totes les seves pàgines. Es titula L’estranya desaparició d’Esme Lennox, i és la quarta novel·la de Maggie O’Farrell. L’autora, nascuda el 1972 a Irlanda del Nord, i educada a Gal·les i Escòcia, es va iniciar professionalment al periodisme, però es va consagrar definitivament a l’escriptura arran de l’èxit que ja va assolir amb una primera novel·la que va ser molt guardonada.

L’argument de l’obra és aparentment senzill, però a l’igual que una ceba, et va oferint mica en mica diferents capes de significat que en un primer moment restaven ocultes. La tècnica utilitzada combina diverses veus narratives, alternant diferents temps i perspectives. El resultat és una intel·ligent manera d’atreure l’atenció del lector, cap a una novel·la d’estructura no lineal, de lectura un tant complexa, però sempre amena i molt enriquidora. Bastida com a intriga psicològica amb ingredients propis de misteri clàssic, la novel·la funciona amb tots els seus elements barrejats en una encertada reflexió sobre el seny i la bogeria; i per damunt de tot, l’ofec que produeixen les normes socials i la seva rigidesa sobre les persones.

Realment, sense ser un llibre molt llarg (té poc més de 200 pàgines), ofereix una densa trama de la que ara mateix et fem cinc cèntims: s’inicia el llibre amb la presència d’una dona jove, l’Iris, propietària d’una botiga de roba a la ciutat escocesa d’Edimburg. La Iris és requerida des d’una institució psiquiàtrica per a fer-se càrrec d’un familiar de manera inesperada, una vella tia-àvia de la que mai no li havien parlat. Aquesta, l’Esme, portava reclosa al psiquiàtric 61 anys, per una sèrie de raons que l’Iris mirarà d’esbrinar. Així, la novel·la ens mostra la trajectòria de les indagacions que fa l’Iris per tal de saber l’abast del misteri familiar que constitueix l’existència de l’Esme.

Al darrere trobem des de l’ambientació de l’Índia colonial britànica, on al principi viu la família, fins el pes de les convencions socials entre l’alta burgesia escocesa un cop radicats a Edimburg. Impregnant-t’ho tot, la doble moral, la hipocresia consubstancial de les classes altes, capaç de destruir perfectament qualsevol persona que no s’ajustés al model establert. Com va ser el cas de l’Esme. La seva història, desvetllada de manera gradual segons avança la novel·la, és esfereïdora. I el desenllaç, totalment inesperat, actua de manera similar al tancament d’un cercle. Així la novel·la deixa totalment resolt l’argument, amb un esdeveniment que en certa manera opera com una mena de “justícia poètica”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada