dissabte, 1 de febrer de 2014

Crònica de la III Trobada de Ciència Ficció, Fantasia i Terror Eclèctica en Català


El passat dissabte 25 de gener la Biblioteca Elisenda va acollir la III Trobada de Ciència Ficció, Fantasia i Terror Eclèctica en Català, una jornada plena d’activitats pels amants d’aquests gèneres. La cita va aplegar lectors i escriptors, il·lustradors, fans del còmic i el manga, cinèfils, jugadors de rol, traductors i agitadors culturals que ens van saber contagiar el seu interès per propostes tan diverses com interessants. Val la pena destacar-les i felicitar els responsables d’aquesta iniciativa, el col·lectiu Reducte Alienat -un equip que també edita la revista Catarsi, format per l’Hugo Camacho, l’Alícia Gili, el Sergi G. Oset, i el “menut”-. La revista Catarsi cal dir que neix fruit del treball del grup Ter-Cat, les tertúlies catalanes d’aquests gèneres, i es publica des de 2009. Omple un buit editorial ja que, com els mateixos organitzadors van remarcar, hi ha una manca d’autors de ciència ficció i terror en català. En aquest sentit, l’Alicia Gili va fer una crida als escriptors per tal que s’animin a enviar manuscrits en català a la publicació. Us recomanem llegir-la si us agraden les emocions fortes. El darrer número reuneix relats dels guanyadors dels Ictineu, els premis als millors textos fantàstics publicats en català, que enguany celebren el seu 5è aniversari. Podeu agafar en préstec els exemplars a la Biblioteca Elisenda.   

Ismael Ávalos.

Xerrades eclèctiques.
L’eclecticisme de la jornada no va ser un impediment per aplegar més d’una seixantena de persones. Ismael Avalos, del programa de ràdio El vuelo del Fénix, va ser l’encarregat d’iniciar els debats amb la seva interessant xerrada 'Eowyn. El gènere femení a El Senyor dels Anells', sobre el paper de les dones a l’univers Tolkien. La seva tesi es va encarregar de rebatre les opinions que acusen l’autor de El Hobbit de misogínia a partir de l’exemple del personatge d’Eowyn, hereu d’una tradició de dones guerreres amb valor i capacitat de decisió.
La segona intervenció va ser la del traductor Uriel López, qui va evidenciar com les precàries condicions laborals dels traductors repercuteixen en la baixa qualitat d’alguns textos de còmics, videojocs i doblatges cinematogràfics. Per il·lustrar-ho, va presentar hilarants exemples reals de traduccions poc acurades. De la seva xerrada ‘¡Vaca sagrada! La traducción de entretenimiento’ destaquem també l’observació de la necessitat que els traductors d’obres d’entreteniment coneguin a fons els gèneres, els personatges i els autors sobre els quals treballen.

Presentació de la novel·la El somriure d'un eco. Sergi G. Oset presenta Antoni Munné Jordà, i Jordi Gimeno, autor de l'obra.

Novetats editorials.
Aquestes dues xerrades van donar pas a una de les presentacions més esperades de la trobada, la del darrer premi de narrativa de ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró,  la novel·la El somriure d'un eco, de Jordi Gimeno, una història a mig camí entre ciència ficció i novel·la negra que reflexiona sobre la memòria i l’autoengany. Antoni Munné-Jordà, membre del jurat del premi publicat per Pagès Editors, i el propi autor, ens van explicar alguns detalls de la novel·la que ens fan pensar que és una magnífica recomanació de lectura no només pels lectors amants d’aquests gèneres.
L’altra novetat literària va ser la de El hombre que nunca fue, de Sara Grissom, una història amb la teoria de la conspiració alienígena com a rerefons que amaga moltes sorpreses i un missatge de respecte per la natura. L’autora va avançar que ja prepara un segona part de la novel·la.



Públic assistent a les xerrades.

Doctor Who i ciència ficció a la catalana.
Els seguidors de Doctor Who van poder gaudir de valent amb la xerrada de Marcos Muñoz, “De Gallyfrey a Trenzalore: el tiempo del doctor”, sobre aquesta mítica sèrie britànica de ciència ficció centrada en els viatges en el temps. Autor dels assajos La bendición de la muerte fatal y Algo nuevo, algo viejo, algo prestado, algo azul, Muñoz va impressionar l’audiència amb els seus extensos coneixements al voltant de tot l’univers “Whovian”
A la trobada també es va voler fer reivindicar el paper dels autors que van escriure les primeres obres de ciència ficció a Catalunya. Miquel Codony, impulsor del projecte Fantastik (http://fantastik.qdony.net/), va fer-ho a partir de l’assaig El futur dels nostres avis, de Sebastià Roig, una obra imprescindible per conèixer els inicis d’aquest gènere al nostre país.
Taula rodona d'autors, amb J. Casal, A. Munné-Jordà, J. Font-Agustí, S. Vallejo, S.Boj. Modera, A.Gili.

Revista Catarsi especial Premis Ictineu i taula rodona d’autors.
Les intervencions del matí van finalitzar amb la presentació del darrer número de la Revista Catarsi, a càrrec dels membres de Reducte Alienat. Ja després de dinar, alguns dels autors participants en aquest número, tots guanyadors de abans esmentats premis Ictineu, van debatre sobre els límits del gènere de la ciència ficció i sobre el seu treball d’escriptors. A la taula rodona van participar els autors Sònia BojSusana VallejoJoaquim Casal,Jordi Font-AgustíAntoni Munné-Jordà.
Xavier V. Inglada.

Narrativa 2.0: la literatura audiovisual.
Una de les intervencions que va generar més debat entre el públic assistent va ser la de Xavier V. Inglada, centrada en la literatura pulp i en l’autoedició. Ens va parlar del seu projecte Bloguillibres, una plataforma per promoure la narrativa 2.0 a través dels blocs. La iniciativa es pot emmarcar dins les propostes que va donar a conèixer Elisabet Rosselló amb la xerrada “El gènere a fora dels mitjans clàssics”. Va donar exemples de com la narrativa transmèdia és un model cultural en desenvolupament gràcies a les noves tecnologies. En aquesta línia, també va reivindicar l’anomenada “cultura dispersa”, un terme popularitzat per l’escriptor Marc Pastor, que reconeix el bagatge cultural procedent dels canals més diversos, com poden ser els videojocs o els còmics.

Concurs de microrrelats
Amb motiu de la trobada, els organitzadors també havien convocat un concurs de microrrelats a través de twitter, que va rebre més de 70 participacions. El premi absolut el van guanyar ex aequo Zoraida Zaro i Ignacio J. Borraz. El jurat també va atorgar un accèssit de temàtica catalana a Rocío Rincón. Podeu llegir els microrrelats guanyadors al bloc de Reducte Alienat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada