dimarts, 5 d’abril de 2011

Per a donar ben bé la talla

A hores d’ara, no creiem que ningú no ignori l’existència d’un autèntic desequilibri entre l’envergadura física de la majoria de persones, i les talles de la roba que ens ofereix la indústria tèxtil. Per descomptat, entre les persones hi ha tanta diversitat d’alçada i de pes com del color de la pell. Caldria doncs interioritzar que aquesta condició és inherent al gènere humà. La no assumpció d’aquesta premissa és el que porta a les desafortunades circumstàncies que acaben en situacions de trastorns de conducta alimentària, amb tot el que això comporta.

De fet, fa molt de temps que se’n parla de la necessitat d’impulsar accions que redueixin la influència nefasta que en aquest tema exerceix per exemple la moda, on ja sabem que malauradament prima la presència de talles de roba bastant més petites que les que pertanyen al comú de les persones. A la realitat, constatem que tampoc no se n’han fet tantes coses en aquest sentit com potser seria desitjable. És per això que saludem amb gust campanyes com "Motius per donar la talla", una iniciativa a través  de les xarxes socials que vol recollir suport per tal d'aconseguir que a les passarel·les de moda no es marginin les talles més utilitzades per la població.  La iniciativa té el seu origen en l'exclusió al setembre passat de la passarel·la de Milà de la dissenyadora especialitzada en talles grans Elena Miró. 
Al diari El Periódico, que es va fer ressó de l'existència d'aquesta plataforma, podeu trobar més informació sobre la iniciativa. 
I precisament, parlant d’aquests temes hem trobat entre el nostre fons alguns títols ben interessants. Us destacarem aquests: La tiranía del culto al cuerpo, de Susie Orbach; i Imagen corporal. Conocer y valorar el propio cuerpo, de Rosa Maria Raich. Són dos estudis que aprofundeixen el tema de la forma de veure el propi cos, com a reflex de la nostra valoració personal. Les seves autores són expertes coneixedores d’aquests aspectes psicològics de la conducta humana. També hem trobat una novel·la juvenil, on la protagonista és una noia jove amb uns quants quilos de més. Al llibre es narren els seus conflictes, i de quina manera els resol. Es titula Michelle XXL, i el seu autor es diu Christian Bieniek. A la coberta del llibre figura aquest subtítol: No estic prima, i què?. Tota una declaració d’intencions.

Coberta del llibre La tiranía del culto al cuerpo

Finalment us farem esment d’un conte infantil que ens ha semblat deliciós. El seu títol és Estic grassonet, i té text de Seve Calleja i dibuixos de Jokin Mitxelena. També figura a tall de subtítol la frase I què?, que és també el nom de la col·lecció on s’ha publicat. L’objectiu d’aquesta col·lecció és normalitzar d’alguna manera situacions que en principi poden semblar poc un habituals, però que cal integrar socialment, en benefici de tothom.

Són tots, llibres per a saber i per a reflexionar sobre coses que ens afectin o no personalment, cal no perdre de vista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada