divendres, 29 d’abril de 2011

Ana María Matute, un Cervantes ben merescut

Aquesta llarga i generosa primavera de paper que té a Sant Jordi com a l’eix que vertebra l’amor als llibres i la lectura, ha desembocat en un dels actes institucionals que creiem que si més no, en aquesta ocasió, s’ha guanyat la simpatia de tothom. Ens referim al lliurament del Premio Cervantes, el guardó més prestigiós de les lletres hispanes. Se li ha atorgat aquest cop a l’escriptora Ana María Matute, una veterana conreadora de la ficció narrativa. La seva producció, de molt alt nivell i qualitat, porta dècades meravellant els seus lectors. És per això, que en aquesta edició, el jurat del Cervantes va decidir de manera més unànime que mai la concessió del Premi. I és que, qui estaria en desacord amb la seva idoneïtat? Tothom que hagi llegit l’Ana María Matute se n’enamora de les seves pàgines i dels seus personatges. Es fa difícil de destacar un sol dels seus llibres per damunt de la resta. Ben és cert que podem expressar el feliç record que tenim per exemple d’El polizón del Ulises, que ens va fer somiar quan érem petits. Ineludible seria l’esment de la que es denomina la seva “trilogia medieval”, integrada per La torre vigía, Olvidado Rey Gudú, i Aranmanoth.

Ana Maria Matute. Foto: anamaria-matute.com

A la seva darrera novel·la, Paraíso inhabitado, trobem igualment la màgia intangible de la seva escriptura. I així, aquesta senyora, que és per propi dret tota una dama de les lletres, ha desplegat durant tota una vida un exercici literari que l’equipara a una fada per la seva sensibilitat i el bon gust de que ha fet gala. La qual cosa ha quedat ben palesa al discurs que va adreçar als assistents a l’acte de lliurament del Premio Cervantes. Un discurs, tímid i sincer al qual la nostra estimada autora ha fet una assenyada defensa de la imaginació com a motor no solament de la literatura sinó també de la vida mateixa. Des de ja, ens sumem a les veus que des de diversos àmbits s’alcen per a demanar el Premi Nobel de Literatura per a l’Ana María Matute.
Mentrestant, us convidem a llegir el discurs de recepció d’aquest Premio Cervantes tan merescut. Tot és aprofitable... I no oblideu que a les biblioteques us podem oferir els seus textos. Si no els coneixeu encara, paga la pena que corregiu aviat aquesta carència. No us en penedireu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada